noia de vidre (els pets)

m'agrada molt el canço perqué penso que aquesta canço es d'amor.

L'acuriam de barcelona

EL Aquàrium de Barcelona es un centro marino que se encuentra en el Moll d'Espanya del Port Vell.
HORARIS
Obert tots els dies de l'any
Horari d'apertura: 9.30hHorari de tancament De dilluns a divendres: 21.00h Cap de setmana i festius: 21.30h Tot juny i setembre: 21.30h Tot juliol i agost: 23.00h(Taquilles i accés oberts fins una hora abans).
L’Aquàrium de Barcelona us ofereix diversos serveis per tal que pugueu gaudir d’una visita inoblidable.
ÉS molt interresant..........

socials.

L'obesitat o adiposi és la condició del cos en la qual la quantitat de greix acumulat comporta risc per la salut, reduint l'esperança de vida de l'individu.[1]Al llarg de la història la delimitació del concepte d'obesitat ha anat canviant: algunes cultures i religions la consideraven com un signe de riquesa i felicitat i no la tenien com una amenaça per la salut.
D'altra banda algunes ètnies, com per exemple els polinesis, tenen gran propensió a l'obesitat mentre que en altres com la xinesa gairebé mai tenen aquesta condició.
La cultura recent dels països occidentals ha presentat com a model més desitjable la de la figura humana prima i aquest concepte s'ha difós àmpliament en totes les arts i la publicitat i ha provocant uns efectes psicològics adversos en les persones amb sobrepès o obeses. Han aparegut associacions d'obesos que han reaccionat contra el que consideren una pressió contra la seva condició i reivindiquen la normalitat de l'obesitat.
La incidència del sobrepès i l'obesitat sobre la població mundial ha registrat un fort augment a partir de la dècada dels 80 del segle XX i es considera, per exemple als Estats Units, com el perill més greu per la salut dels ciutadans.L’anorèxia nerviosa és un trastorn alimentari caracteritzat per una preocupació per la massa corporal (pes) i l'alimentació, així com per una conducta dirigida a perdre pes, pautes particulars de manipulació d'aliments, intensa por a l'augment del pes i alteració mental de la imatge corporal. La causa de l'anorèxia és aparentment psíquica deguda a tensions sexuals i socials produïdes pels canvis físics associats a la pubertat, que es presenta com una fòbia als aliments. BULÍMIA
És una malaltia de la ment que mengen molt i després vomiten .
La pateixen les dones de entre 18 i 20 anys i molts casos d’anorèxia mal curada acaben en bulímia.
Símptomes
Menjar descontroladament .
No poder parar de menjar.
Fer dieta moltes vegades.
Provocar-se els vòmits.
Poden tenir un bon aspecte de cara.
Prendre moltes pastilles per fer de ventre.
Anar sovint al WC després de menjar.
Preocupar-se molt pel seu propi pes .
Tenir problemes amb la dentadura.
Patir canvis d’humor tot sovint.

El cos humà.

Els àtoms són els components bàsicas de la màteria.Els elements quimics estan formats per un únic tipus d'àtom,com l'oxigen,el carboni,el ferro,el calci,el fòsfor,l'hidrogen.... Molecula. Una propietat important de qualsevol molècula és la seva fórmula molecular, que ens diu quants àtoms de cada element hi ha, en el cas d'un compost o simplement el total d'àtoms en el cas d'un element. Per exemple, l'aigua (H2O), està formada per 2 àtoms d'hidrogen (H) i un d'oxigen (O). Les molècules d'oxigen atmosfèric estan formades per dos àtoms d'oxigen (O).Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, "petita cambra") és la unitat morfològica i funcional de tot ésser viu. De fet, la cèl·lula és l'element de menor mida que es pot considerar vivent.[1] D'aquesta manera, es poden classificar els organismes vivents segons el nombre de cèl·lules que posseeixin: si només en tenen una, són unicel·lulars (com per exemple els protozous o els bacteris, organismes microscòpics); si en tenen més, són pluricel·lulars. En aquests últims, el nombre de cèl·lules és variable: va d'alguns centenars, com en alguns nematodes, a centenars de bilions (1014), com en el cas de l'ésse humà. Les cèl·lules solen tenir una mida de 10 µm i una massa d'1 ng, tot i que n'hi ha de molt més grans.El teixit conjuntiu és aquell teixit l'origen del qual és el mesènquima embrionari i que té com finalitat servir de sustentació i envoltar la resta de teixits de l'organisme, l'intercanvi de nutrients, la defensa contra infeccions així com la regulació de la calor corporal.Les cèl·lules que formen els organismes pluricel·lulars estan organitzades en teixits, òrgans, aparells i sistemes.Per exemple, el teixit nerviós està format per neurones que s'encarreguen de transmetre els impulsos nerviosos. El teixit glandular està fet per cèl·lules que s'encarreguen de fabricar substàncies.

la cèl.lula.

La cèl·lula.
Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules. Les cèl·lules són la base de la vida. Les seves característiques principals són:
Són tan petites que només es poden veure amb el microscopi.
Realitzen totes les funcions vitals: s'alimenten, es relacionen amb l'entorn i es reprodueixen.
La membrana cel·lular. És la capa que envolta i protegeix la cèl·lula. Aquesta membrana és porosa, i pot ser travessada per diverses substàncies com ara l'aigua i les substàncies nutritives.
El citoplasma. És el líquid contingut dins la membrana. En el seu si es troben els diferents orgànuls de la cèl·lula i el nucli.
El nucli. És l'òrgan encarregat de dirigir les funcions de la cèl·lula: captar aliment, coordinar els moviments i reproduir-se. Algunes cèl·lules, però no tenen nucli.
Els orgànuls cel·lulars. Són petits òrgans que suren en el citoplasma. N'hi ha de diferents tipus. Algunes de les seves funcions són emmagatzemar aliment i transformar l'aliment en energia.

el cuerpo human.

El cuerpo humano se compone de cabeza, tronco y extremidades; los brazos son las extremidades superiores y las piernas las inferiores.
Uno de los sistemas de clasificación del cuerpo humano, respecto a sus componentes constituyentes, es la establecida por Wang y col. en 1992:
Nivel atómico: hidrógeno, nitrógeno, oxígeno, carbono, minerales.
Nivel molecular: agua, proteínas, lípidos, hidroxi–apatita.
Nivel celular: intracelular, extracelular.
Nivel anatómico: tejido muscular, adiposo, óseo, piel, órganos y vísceras.
Nivel cuerpo íntegro: masa corporal, volumen corporal, densidad corporal.
El cuerpo humano está organizado en diferentes niveles jerarquizados. Así, está compuesto de aparatos; éstos los integran sistemas, que a su vez están compuestos por órganos conformados por tejidos, que están formados por células compuestas por moléculas.
Cuando el ser humano alcanza la edad adulta, el cuerpo se compone de cerca de cien billones de células. La piel del cuerpo humano tiene una superficie aproximada de 2 m², y su espesor varía entre los 0,5 mm en los párpados a los 4 mm en los talones. La densidad media del cuerpo humano es de unos 933 kg/m³. La altura media de un adulto humano es aproximadamente de 1,7 m.
Proporción de los principales elementos químicos del cuerpo humano:
hidrogeno 63%
oxigeno 25%
carbono 9,5%
nitrógeno 1,4%
calcio 0,31%
fósforo 0,22%
cloro 0,03%
potasio 0,06%
[editar] El agua del cuerpo humano
El agua es el principal componente del cuerpo humano, que posee un 75% de agua al nacer y cerca del 60% en la edad adulta. Aproximadamente el 60% de dicha agua se encuentra en el interior de las células y el resto circula en la sangre y baña los tejidos. Es imprescindible para la existencia del ser humano, que no puede estar sin beber agua más de cinco o seis días sin poner en riesgo su vida. El cuerpo pierde agua por medio de los excrementos, la transpiración y la exhalación del vapor de agua en nuestro aliento, en función del grado de actividad, temperatura, humedad u otros factores.

els teixits ( 11 )

Neurona. Són capaces de reaccionar davant un estímul extern o intern igualment. També condueixen la transmissió dels impulsos elèctrics resultants d'aquests estímuls. Són els veritables efectors de la comunicació entre òrgans.Cèl·lula glial. Són la sustentació i protegeixen a les neuronesEndoteli. El teixit nerviós sol estar força irrigat degut a l'elevat consum energètic i d'oxigen.Funció
Comunicació
Percepció i transmissió d'estímuls.
Elaboració de respostes en forma d'impulsos nerviosos.
Activitat endògena.