socials.

L'obesitat o adiposi és la condició del cos en la qual la quantitat de greix acumulat comporta risc per la salut, reduint l'esperança de vida de l'individu.[1]Al llarg de la història la delimitació del concepte d'obesitat ha anat canviant: algunes cultures i religions la consideraven com un signe de riquesa i felicitat i no la tenien com una amenaça per la salut.
D'altra banda algunes ètnies, com per exemple els polinesis, tenen gran propensió a l'obesitat mentre que en altres com la xinesa gairebé mai tenen aquesta condició.
La cultura recent dels països occidentals ha presentat com a model més desitjable la de la figura humana prima i aquest concepte s'ha difós àmpliament en totes les arts i la publicitat i ha provocant uns efectes psicològics adversos en les persones amb sobrepès o obeses. Han aparegut associacions d'obesos que han reaccionat contra el que consideren una pressió contra la seva condició i reivindiquen la normalitat de l'obesitat.
La incidència del sobrepès i l'obesitat sobre la població mundial ha registrat un fort augment a partir de la dècada dels 80 del segle XX i es considera, per exemple als Estats Units, com el perill més greu per la salut dels ciutadans.L’anorèxia nerviosa és un trastorn alimentari caracteritzat per una preocupació per la massa corporal (pes) i l'alimentació, així com per una conducta dirigida a perdre pes, pautes particulars de manipulació d'aliments, intensa por a l'augment del pes i alteració mental de la imatge corporal. La causa de l'anorèxia és aparentment psíquica deguda a tensions sexuals i socials produïdes pels canvis físics associats a la pubertat, que es presenta com una fòbia als aliments. BULÍMIA
És una malaltia de la ment que mengen molt i després vomiten .
La pateixen les dones de entre 18 i 20 anys i molts casos d’anorèxia mal curada acaben en bulímia.
Símptomes
Menjar descontroladament .
No poder parar de menjar.
Fer dieta moltes vegades.
Provocar-se els vòmits.
Poden tenir un bon aspecte de cara.
Prendre moltes pastilles per fer de ventre.
Anar sovint al WC després de menjar.
Preocupar-se molt pel seu propi pes .
Tenir problemes amb la dentadura.
Patir canvis d’humor tot sovint.

El cos humà.

Els àtoms són els components bàsicas de la màteria.Els elements quimics estan formats per un únic tipus d'àtom,com l'oxigen,el carboni,el ferro,el calci,el fòsfor,l'hidrogen.... Molecula. Una propietat important de qualsevol molècula és la seva fórmula molecular, que ens diu quants àtoms de cada element hi ha, en el cas d'un compost o simplement el total d'àtoms en el cas d'un element. Per exemple, l'aigua (H2O), està formada per 2 àtoms d'hidrogen (H) i un d'oxigen (O). Les molècules d'oxigen atmosfèric estan formades per dos àtoms d'oxigen (O).Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, "petita cambra") és la unitat morfològica i funcional de tot ésser viu. De fet, la cèl·lula és l'element de menor mida que es pot considerar vivent.[1] D'aquesta manera, es poden classificar els organismes vivents segons el nombre de cèl·lules que posseeixin: si només en tenen una, són unicel·lulars (com per exemple els protozous o els bacteris, organismes microscòpics); si en tenen més, són pluricel·lulars. En aquests últims, el nombre de cèl·lules és variable: va d'alguns centenars, com en alguns nematodes, a centenars de bilions (1014), com en el cas de l'ésse humà. Les cèl·lules solen tenir una mida de 10 µm i una massa d'1 ng, tot i que n'hi ha de molt més grans.El teixit conjuntiu és aquell teixit l'origen del qual és el mesènquima embrionari i que té com finalitat servir de sustentació i envoltar la resta de teixits de l'organisme, l'intercanvi de nutrients, la defensa contra infeccions així com la regulació de la calor corporal.Les cèl·lules que formen els organismes pluricel·lulars estan organitzades en teixits, òrgans, aparells i sistemes.Per exemple, el teixit nerviós està format per neurones que s'encarreguen de transmetre els impulsos nerviosos. El teixit glandular està fet per cèl·lules que s'encarreguen de fabricar substàncies.

la cèl.lula.

La cèl·lula.
Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules. Les cèl·lules són la base de la vida. Les seves característiques principals són:
Són tan petites que només es poden veure amb el microscopi.
Realitzen totes les funcions vitals: s'alimenten, es relacionen amb l'entorn i es reprodueixen.
La membrana cel·lular. És la capa que envolta i protegeix la cèl·lula. Aquesta membrana és porosa, i pot ser travessada per diverses substàncies com ara l'aigua i les substàncies nutritives.
El citoplasma. És el líquid contingut dins la membrana. En el seu si es troben els diferents orgànuls de la cèl·lula i el nucli.
El nucli. És l'òrgan encarregat de dirigir les funcions de la cèl·lula: captar aliment, coordinar els moviments i reproduir-se. Algunes cèl·lules, però no tenen nucli.
Els orgànuls cel·lulars. Són petits òrgans que suren en el citoplasma. N'hi ha de diferents tipus. Algunes de les seves funcions són emmagatzemar aliment i transformar l'aliment en energia.

el cuerpo human.

El cuerpo humano se compone de cabeza, tronco y extremidades; los brazos son las extremidades superiores y las piernas las inferiores.
Uno de los sistemas de clasificación del cuerpo humano, respecto a sus componentes constituyentes, es la establecida por Wang y col. en 1992:
Nivel atómico: hidrógeno, nitrógeno, oxígeno, carbono, minerales.
Nivel molecular: agua, proteínas, lípidos, hidroxi–apatita.
Nivel celular: intracelular, extracelular.
Nivel anatómico: tejido muscular, adiposo, óseo, piel, órganos y vísceras.
Nivel cuerpo íntegro: masa corporal, volumen corporal, densidad corporal.
El cuerpo humano está organizado en diferentes niveles jerarquizados. Así, está compuesto de aparatos; éstos los integran sistemas, que a su vez están compuestos por órganos conformados por tejidos, que están formados por células compuestas por moléculas.
Cuando el ser humano alcanza la edad adulta, el cuerpo se compone de cerca de cien billones de células. La piel del cuerpo humano tiene una superficie aproximada de 2 m², y su espesor varía entre los 0,5 mm en los párpados a los 4 mm en los talones. La densidad media del cuerpo humano es de unos 933 kg/m³. La altura media de un adulto humano es aproximadamente de 1,7 m.
Proporción de los principales elementos químicos del cuerpo humano:
hidrogeno 63%
oxigeno 25%
carbono 9,5%
nitrógeno 1,4%
calcio 0,31%
fósforo 0,22%
cloro 0,03%
potasio 0,06%
[editar] El agua del cuerpo humano
El agua es el principal componente del cuerpo humano, que posee un 75% de agua al nacer y cerca del 60% en la edad adulta. Aproximadamente el 60% de dicha agua se encuentra en el interior de las células y el resto circula en la sangre y baña los tejidos. Es imprescindible para la existencia del ser humano, que no puede estar sin beber agua más de cinco o seis días sin poner en riesgo su vida. El cuerpo pierde agua por medio de los excrementos, la transpiración y la exhalación del vapor de agua en nuestro aliento, en función del grado de actividad, temperatura, humedad u otros factores.

els teixits ( 11 )

Neurona. Són capaces de reaccionar davant un estímul extern o intern igualment. També condueixen la transmissió dels impulsos elèctrics resultants d'aquests estímuls. Són els veritables efectors de la comunicació entre òrgans.Cèl·lula glial. Són la sustentació i protegeixen a les neuronesEndoteli. El teixit nerviós sol estar força irrigat degut a l'elevat consum energètic i d'oxigen.Funció
Comunicació
Percepció i transmissió d'estímuls.
Elaboració de respostes en forma d'impulsos nerviosos.
Activitat endògena.

ELS TEIXITS ( I )

un teixit està format per cèl.lules semblants i substància intercel.lular.cada teixit del nostre cos fa una funció determinada.hi ha quatre grups de teixits:epitelial,conjuntiu,nerviós i muscular.caracteristiques.Polaritat del teixit epitelial. Té dues regions distintes
Cohesió. Les cèl·lules estan unides per complexos d'unió. No hi ha espai intercel·lular.
Sempre estan sostinguts per una membrana basal que normalment els separa del teixit conjuntiu. scular.Funcions
Protecció del teixit subjacent
Transport al seu través de substàncies
Barrera selectiva de substàncies
Conducció de substàncies
Absorció de substàncies
Secreció, en el cas d'epitelis especialitzats com els epitelis glandulars. El teixit conjuntiu.La nutrició a través de substàncies hidrosolubles.
Actuar com barrera contra la disseminació d'infeccions.

MÀQUINES DE VAPOR

Máquina de vapor. Véase también la Animación gif de una máquina de vapor.
Una máquina de vapor es un motor de combustión externa que transforma la energía térmica de una cantidad de vapor de agua en energía mecánica. En esencia, el ciclo de trabajo se realiza en dos etapas:
Se genera vapor de agua en una caldera cerrada por calentamiento, lo cual produce la expansión del volumen de un cilindro empujando un pistón. Mediante un mecanismo de biela - manivela, el movimiento lineal alternativo del pistón del cilindro se transforma en un movimiento de rotaciónque acciona, por ejemplo, las ruedas de una locomotora o el rotor de un generador eléctrico. Una vez alcanzado el final de carrera el émbolo retorna a su posición inicial y expulsa el vapor de agua utilizando la energía cinética de un volante de inercia.
El vapor a presión se controla mediante una serie de válvulas de entrada y salida que regulan la renovación de la carga; es decir, los flujos del vapor hacia y desde el cilindro.
El motor o máquina de vapor se utilizó extensamente durante la Revolución Industrial, en cuyo desarrollo tuvo un papel relevante para mover máquinas y aparatos tan diversos como bombas, locomotoras, motores marinos, etc. Las modernas máquinas de vapor utilizadas en la generación de energía eléctrica no son ya de émbolo o desplazamiento positivo como las descritas, sino que son turbomáquinas; es decir, son atravesadas por un flujo continuo de vapor y reciben la denominación genérica de turbinas de vapor. En la actualidad la máquina de vapor alternativa es un motor muy poco usado salvo para servicios auxiliares, ya que se ha visto desplazado especialmente por el motor eléctrico en la maquinaria industrial y por el motor de combustió interna en el transporte.

EL COR

El cor és un múscul buit de forma cònica dividit en dues meitats,cadascuna de les quals té dues cavitats:una auricula i un ventricle.La sang passa de l'auricula al vàlvules mitral i tricúspide ho impedeixen.un cicle cardiac comprèn aquestes fases:-la diàstole ventricular relaxa les auricules i els ventricles,que s'omplen de sang de manera passiva.la sistole auricular contrau l'auricula i envia més sang al ventricle.la sistole ventricular implusa la sang cap a les artèries.la circulació de la sang té dos circuits connectats en sèrie:-en la circulació pulmonar o menor,la sang va del cor als pulmons per recollir oxigen i expulsar diòxid de carboni.en la circulació major o sistèmica,la sang va del cor a les cèl.lules per portar-hi nutrients i recollir-ne substàncies de rebuig.

Dieta mediterrània

Dieta Mediterránea.
Con origen en los países del mediterráneo europeo, entre ellos España, la dieta mediterránea se ha extendido como un patrón alimenticio ejemplar en todo el mundo, de forma que cada vez son más los estudios que avalan las bondades de esta dieta que va camino de convertirse en universal. Uno de los fundamentos de la dieta mediterránea es sin duda el aceite de oliva , probablemente el producto más emblemático procedente del cultivo europeo.
A través de los fundamentos de esta dieta, compuesta por frutas, verduras, legumbres, cereales, carne de ave y pescado, el consumo moderado de vino tinto y el aceite de oliva como principal aporte de grasa, se ha demostrado que es posible reducir los riesgos de padecer enfermedades cardiovasculares, así como otros factores de riesgo como la hipertensión o la diabetes. El consumo de aceite de oliva es, junto al consumo de pescado azul, rico en Omega 3, el principal antídoto contra las enfermedades coronarias. De hecho, no hay dieta terapéutica que desautorice su consumo, y esto es así porque es un alimento indudablemente beneficioso para el organismo.

nutrició.

La nutrición es el proceso biológico en el que los organismos asimilan los alimentos y los líquidos necesarios para el funcionamiento, el crecimiento y el mantenimiento de sus funciones vitales. La nutrición también es la ciencia que estudia la relación que existe entre los alimentos y la salud, especialmente en la determinación de una dieta. Características:La nutrición hace referencia a los nutrientes que componen los alimentos y comprende un conjunto de fenómenos involuntarios que suceden tras la ingestión de los alimentos, es decir, la digestión, la absorción o paso a la sangre desde el tubo digestivo de sus componentes o nutrientes, y su asimilación en las células del organismo. La nutrición es la ciencia que examina la relación entre dieta y salud.La alimentación comprende un conjunto de actos voluntarios y conscientes que van dirigidos a la elección, preparación e ingestión de los alimentos, fenómenos muy relacionados con el medio sociocultural y económico determinan al menos en gran parte, los hábitos dietéticos y estilos de vida.Las necesidades de micronutrientes no energéticos como las vitaminas y minerales.
La correcta hidratación basada en el consumo de bebidas, en especial el agua.
La ingesta suficiente de fibra dietética.

CANAL OLIMPIC

ha anat molt bé.hem fet moltes activitats . Una de les activitats va ser, tirar al arc.

No renovables

Sus caracteristicas principales son:Genera emosiones y resduos que degrandan el medio anbinete.Son limitadas.Provocan dependencia exterior encontrándose exclusivamente en determinadas zonas del planeta.Crean menos puestos de trabajo en relación al volumen de negocio que generan.Coseguir su control provoca conflictos por su enterés estratégico militar.Ejemplos de las fuentes no renovables :carbón: es un conbustible fósil, de color negro muy rico en carbono.Gas natural: es una mezcla de gases que se encuentran frecuentementeen yacimiento fosiles.Petroleo: es una mezcla compleja no homogenea de hidrocarburos insolubles en agua.

energia renovable

La energía renovable es un tema económico de primer orden y tenemos que lograr hasta en el último municipio del país, que tengan mayor utilización, no sólo porque el petróleo esté caro o sea difícil adquirirlo, sino también por una cultura de protección del medio ambiente.